Comentaris sobre
l’informe del Departament de Salut: Efectes de la Crisi econòmica en
la salut de la població de Catalunya. Informe setembre 2014
En realitat l’informe del Departament de Salut
s’hauria de dir: Efectes sobre la salut de la crisi econòmica i les
polítiques del govern per fer-hi front, ja que determinades polítiques
d’austeritat i retallades han agreujat els efectes de la crisi en comptes de
pal·liar-les.
Segons l’informe, gairebé tots els determinants
de la salut s’han vist deteriorats i això sabem que a mig termini
afectarà la salut de les persones.
·
L’atur ha passat de 277.500 persones (7%) al 2006 a
902.300 (24,5%) al 2013. Un de cada tres adults reben alguna prestació (un
31,7%) però només un de cada vuit menors de 30 anys la reben (un 11,9%). A més,
el 56,3%(500.000)fa més d’un any que estan en atur.
·
El risc de pobresa ha augmentat. Al 2006 era d’un
17,2%, mentre que al 2012, d’un 20,1%
·
La privació material greu era al 2006 d’un 3% i al
2011 d’un 5,8%. Els dos indicadors afecten sobretot les classes socials amb
només estudis primaris o inferiors.
·
En el mateix informe, citant dades de la PAH, des del
2007 al 2013 hi ha hagut a Catalunya 79.043 desnonaments, és a dir 30
desnonaments cada dia de l’any. Un 70% dels desnonats estaven a l’atur i també
un 70% tenien dificultats severes per cobrir les necessitats bàsiques
(alimentació, aigua, energia, etc)
·
Des del 2008 ha augmentat en un 31% les persones sense
llar, de les quals el 30% dormen al carrer, el 20% en assentaments i un 50% en
recursos assistencials. (dades de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu
Roja)
·
Augmenten els hàbits tòxics, sobretot en aturats de
llarga durada i classes econòmicament pobres.
·
La retallada pressupostària de 2.000 milions d’euros
en tres anys representa un 16% de disminució del pressupost. Traduït en
pressupost per càpita significa que de 1.297 € per persona l’any 2.010 es va
passar a 1.150 el 2.012 i a només 1.090 el 2.013. Això ha comportat una gran pèrdua
de qualitat en el sistema,que s’ha visualitzat, sobretot, en el tancaments
de serveis, disminució de personal, pèrdua de condicions laborals (sous,
pagues, etc).
·
Augment en totes les llistes d’espera (quirúrgiques de
tots els procediments, visites i proves) encara que l’informe ho maquilla dient
que s’ha prioritzat l’accés per patologies greus (cirurgia cardíaca i
oncologia). L’informe diu que l’activitat quirúrgica va baixar del 2008 al
2011, però que ha pujat (lleugerament) en el 2012 i 2013 i que la cirurgia amb
ingrés també ha baixat (com era d’esperar pel tancament de serveis) la
qual cosa es compensa amb la cirurgia sense ingrés (de poca complexitat).
L’informe diu que els resultats en salut encara
són bons, cosa que no és del tot certa, ja que es comencen a veure els (mals)
resultats d’aquestes polítiques:
·
L’esperança de vida, que anava augmentant a Catalunya
en els darrers anys, ja s’ha estancat, i, fins i tot, en el darrer any (2012)
ha perdut ja una dècima.
·
La mortalitat general augmenta en el 2012
·
La mortalitat infantil (a un any) augmenta de
2,96/1000 al 2009 a 3,03 al 2012.
·
La mortalitat perinatal (7 dies) passa de 4,77/1000 al
2008 a 5,39 al 2011.
·
Augmenten lleument les morts per suïcidis: de 4,9 al
2008 a 5,6 al 2011. A més, també han augmentat les hospitalitzacions per intents
de suïcidis en majors de 65 anys. Augmenten el consum d’ansiolítics i
antidepressius.
·
Augmenten molt les infeccions de transmissió sexual.
Aquest augment important s’hauria d’explicar i posar-hi mesures de prevenció
(Gonococs de 5,3 el 2007 a 12,7 al 2013; Linfogranuloma de 0,2 a 1,6; Sífilis,
de 3,2 a 11,1)
·
Empitjora significativament la percepció de la salut,
sobretot en les persones sense estudis i aturats.
Així estan alguns indicadors del sistema sanitari i de
la salut de la població en aquest primer informe, que avalua fins al 2012 o el
2013 en alguns casos: els determinants de la salut (socials, econòmics,
educatius, etc) han empitjorat, sobretot en les classes socials més
desafavorides i els resultats en accesibilitat al sistema per les
patologies més freqüents, han empitjorat com percep la majoria de la població
afectada. Els resultats en salut ja comencen a deteriorar-se també (augment de
certes patologies, augment de la mortalitat, dels suïcidis, disminució de
l’esperança de vida, etc). Una situació que, malauradament, si no s’hi posen
polítiques preventives, tant en els determinants (atur i pobresa, etc) com en
el sistema sanitari (retornant els 2.000 milions d’euros de pressupost que li
han pres) anirà creixent.
CSIF CORREOS TARRAGONA, TÚ REFERENTE
